¿Qué es la apologética y por qué importa?

La apologética es definida como la ciencia de dar razón de la esperanza cristiana, o como prefiero llamarlo, es el arte de presentar defensa de nuestra fe a quienes demandan una respuesta de ella. La palabra apologética proviene del griego “Apología” y su propósito principal es lo que afirma R. C. Sproul “se ocupa primordialmente de proveer una defensa intelectual de las verdades afirmadas por la fe”.

Cuando digo que es un arte, lo hago a propósito, ya que presentar defensa de la fe implica poner en uso ciertas habilidades cognitivas y racionales, que todos nosotros como seres racionales podemos desarrollar y que, de hecho, de acuerdo a 1 Pedro 3: 14- 15, nos compromete a todos los seguidores de Jesús con esta tarea. Por lo tanto, aunque siempre habrá quienes se sienten más a gusto en el anonimato, la verdad es que las Escrituras nos enseñan que todos debemos estar preparados para defender nuestra fe.

Benvinguda, benvingut en aquest espai de l’església.

Potser has caigut aquí per casualitat, buscant informació d’adreces i moments de trobada, o simplement amb la curiositat pròpia de qui vol acostar-se a d’altres maneres d’habitar la vida que ens és regalada.

Doncs aquí trobaràs a Jesús.

La Bíblia explica que Ell és el Fill de Déu, que se’ns ha fet proper als ésser humans per amor. Ell, qui és la resplendor de la seva glòria i empremta de la seva essència, es va empetitir des de l’infinit per encabir-se en un cos humà. D’aquesta manera es va identificar amb la nostra situació, les nostres condicions físiques i emocionals, les alegries i les misèries.

Jesús –sempre segons la Bíblia–, va ser l’expressió màxima d’un Déu proper, un Déu amb personalitat definida que sempre ha buscat el bé per a les persones –les seves criatures–, i que s’ha interessat des del principi en mantenir una relació quotidiana i per a benedicció de cada persona en particular. 

La Bíblia explica també que, ja molt al principi, tot es va esguerrar, quan l’ésser humà va decidir prescindir de Déu. Aleshores la mort es va instal·lar en la naturalesa, en les relacions humanes, en el propi cor. I, al final, la mort física i la separació per sempre del Senyor, que és el que es coneix com a mort eterna.

Jesús es qui ve a pagar el preu d’aquesta elecció ruïnosa, i ja hauràs sentit a parlar de la seva mort a una creu, després d’un judici il·legal i unes acusacions infundades. En realitat, allà a la creu es comprava a preu de sang la possibilitat del restabliment de la relació amb el Senyor, un cop quedaven pagats els pecats de tota la humanitat.