Doncs resulta que aquest estiu vam tenir l’oportunitat d’anar tres de la nostra església, el Dan, l’Isaac i la Judit, a un campam

ent de la Paraula de Vida que es diu Word of Life, The Coast, i la veritat és que ha estat una experiència superenriquidora. No sabíem gaire bé què ens trobaríem, però vam tornar amb la motxilla plena d’aprenentatges, emocions i històries que val la pena explicar. A continuació us explico una mica què va viure cada un, perquè encara que vam compartir espai, cadascú s’enduu un regal diferent.

En Dan va estar a la cuina fent de food prep: preocupar-se de tot el que fa falta a la cuina. Va ser una feina duríssima perquè començava a les 6 del matí i no acabava fins al migdia o de vegades treballava per la tarda i fins la nit, i al principi es trobava sol. Però gràcies al Senyor va anar coneixent gent a la cuina i hi va fer bons amics. Quan tenia una estona lliure venia a buscar-nos per estar junts i conèixer més monitors i parlar amb els nens, i sempre que podia assistia a les predicacions. Al final, el que va començar sent un servei sacrificat es va convertir en una experiència plena d’amistats i aprenentatge.

L’Isaac i la Judit van ser monitors, els van tocar nens de 9 a 12 anys a les junior weeks, i de 12 a 18 a les teenager weeks. Bàsicament era un treball a temps complet: t’aixecaves amb ells al matí, feies el devocional, estaves pendent de la seva vida espiritual i personal, parlaves un a un per aconsellar-los i ajudar-los, i després acompanyaves a totes les predicacions i vetllades, servies el menjar a la seva taula amb l’altre monitor de la habitació, i al final del dia parlaves amb ells abans d’anar a dormir. Al principi va ser dur perquè no en sabíem res de com funcionava tot: les habitacions, els horaris, el menjars… i a sobre l’idioma ens va complicar molt. Però amb l’ajuda del Senyor vam acabar entenent-ho tot, i vam poder connectar de debò amb els nens. I mira, tot i que ens van tocar nens durs, que venien de famílies trencades o que ni tan sols eren cristians, vam poder impactar les seves vides. Va ser molt gratificant veure com, malgrat les barreres, l’amor de Déu travessa qualsevol idioma i qualsevol situació.

Per acabar, només donar gràcies al Senyor per aquesta oportunitat tan increïble que ens ha donat. Hem pogut conèixer molta gent, fer amics de veritat i viure experiències que ens han marcat per sempre. Déu ens ha parlat a cadascun de nosaltres a través de les predicacions, però també a través de la gent que hem conegut allà: persones que ens han ajudat molt, que ens han donat el seu suport quan passàvem per moments difícils i que han estat un veritable regal. I si he d’escollir alguna cosa que hem après del Senyor, jo diria que Ell es fa present en els detalls, en el cansament, en les rialles dels nens i en l’abraçada d’un germà quan més ho necessites. Gràcies també a tots els qui ens han permès ser allà, perquè sense ells això no hauria estat possible. Al final, el que ens emportem és que Déu és fidel, i que quan Ell obre una porta, sempre val la pena travessar-la. | Judit Blanco