Potser heu pensat: i ara què de què?

Doncs de que comencem un nou curs i volem plantejar-nos algunes assignatures que, com a filles i fills de Déu, hem de revisar com les portem, com va el nostre aprenentatge, el nostre creixement en Crist. Presentarem aquí algunes de les matèries troncals, perquè sabem que el nostre Déu i Salvador, que va començar en nosaltres la lloable empresa, l’anirà conduint a bon terme fins el dia de Jesucrist, en el benentès de que deixem que Ell actuï en nosaltres.

Per començar, parlarem de la comunió directa i estreta amb el nostre Senyor i Salvador. Ho sabem: és necessari restar en el cep, com les sarments, per donar fruit abundós, perquè en això és glorificat el Pare. És a dir: és necessari ser intencionals per trobar, en mig del tràfec del dia a dia, l’estona per a la lectura de la Paraula, l’estudi i l’oració. Ànim als qui esteu seguint el pla de la Bíblia en un any!

Ara pensarem en el perdó. Si venim a l’altar amb l’ofrena i recordem que algú té alguna cosa contra nosaltres –com ens va dir el Senyor Jesús–, deixem l’ofrena davant l’altar i anem, primer, a fer les paus amb el germà. I si som nosaltres els qui ens sentim agreujats, dipositem davant del Pare l’ofensa rebuda: no carreguem més aquest llast que ens impedeix la llibertat de moviments! Deslliurem-nos, deixem-lo anar d’una vegada per sempre!

Segurament reprendrem les activitats de servei que ens solen ocupar. Procurem que la motivació sigui la correcta: per amor al nostre Déu i a les persones, no per enveges, rancúnies, orgull o qualsevulla altra cosa fora de lloc. Que el Senyor ens ajudi a guardar el nostre cor més que tota altra cosa, perquè d’ell brolla la vida! Omplim-lo de gratitud i no de queixa; de gràcia i generositat i no de garreperia; de misericòrdia i no de judici, crítica i murmuració…

El tema de la santedat i la lluita per vèncer les temptacions, siguin aquestes quines siguin, hauria de ser un compromís ferm d’ofrena i fidelitat amb el tres vegades Sant, que ens reclama una conducta completament neta. Perquè som el seu poble enmig d’un món que no el coneix però que el necessita peremptòriament.

I recordem que l’última voluntat de Jesús, expressada de manera clara i directa, va ser la comissió indefugible d’anar per tot el món i predicar a totes i cadascuna de les persones la bona notícia de l’evangeli, perquè la seva voluntat és que tothom sigui salvat. No té a veure amb la manera de ser ni amb els dons rebuts: cadascuna i cadascun de nosaltres hem de brillar i proclamar l’amor infinit de Déu per als qui ens envolten.

Per dur a terme la comissió que se’ns ha encarregat hi ha la part que fa el Senyor, que és acompanyar-nos tots els dies de la nostra vida fins a la fi. I la nostra part és créixer en Crist, i semblar-nos cada dia més a Ell, tenint cura de la nostra vida. Doncs que el Senyor ens ajudi, i beneeixi la seva església!

AVALUACIÓ:

• Comunió estreta amb el Senyor
• Perdó de les ofenses rebudes
• Motivació per al servei
• Santedat i lluita espiritual
• Fidelitat a la comissió rebuda
• Creixement en Crist